Poetes
Cantants
Poemes i Cançons (I)
Poemes i Cançons (II)
Poemes i Cançons (III)
27 de gen. 2011
16 de gen. 2011
Poemes i cançons (III)
Guillem de Berguedà
Tinc cançó començada
Tinc cançó començada
que lluny serà cantada
amb un so vell i antic
que féu Ot de Montcada
abans que fes alçada
el campanar de Vic.
I així l'he concebuda,
amb el testabanyuda,
Mon Sogre, en guerra estic,
i lluny serà sabuda,
car no temo crescuda
de cap meu enemic.
No em doni Déu Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans no tinc la joia:
tallar collons i toia
al bisbe miseric.
Bèstia seré de ròssec
si l'anell i la crossa,
ja que és mon enemic,
no li prenc com la llossa,
que tants conys enterrossa
amb un pam de llambric.
La nostra fe pertorba
el bisbe nas-de-corba
amb son malvat predic.
Segons Guerau de Jorba
quan a Bernarda encorba
l'esqueixa a cops de pic.
que lluny serà cantada
amb un so vell i antic
que féu Ot de Montcada
abans que fes alçada
el campanar de Vic.
I així l'he concebuda,
amb el testabanyuda,
Mon Sogre, en guerra estic,
i lluny serà sabuda,
car no temo crescuda
de cap meu enemic.
No em doni Déu Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans no tinc la joia:
tallar collons i toia
al bisbe miseric.
Bèstia seré de ròssec
si l'anell i la crossa,
ja que és mon enemic,
no li prenc com la llossa,
que tants conys enterrossa
amb un pam de llambric.
La nostra fe pertorba
el bisbe nas-de-corba
amb son malvat predic.
Segons Guerau de Jorba
quan a Bernarda encorba
l'esqueixa a cops de pic.
No és morta perquè el metge
li va cosir l'escletxa
del cul fins al melic;
al cos li féu tal petja
que per poc treu el fetge:
m'hi hagués cabut l'abric.
li va cosir l'escletxa
del cul fins al melic;
al cos li féu tal petja
que per poc treu el fetge:
m'hi hagués cabut l'abric.
Tema: L'odi del parlant cap al un bisbe
Subtemes:
- La venjança com a 'únic objectiu
- La corrupció de l'església
Recursos retòrics:
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “Tinc cançó començada” i en tot el text
Semàntics:
- Metàfores: “abans que fes alçada el campanar de Vic”, “la joia”, “Bèstia seré”,”el bisbe nas-de-corba”
- Imatges: “enemic”,”Ot de Montcada”, “Espoia”, “castell d'Anoia”, “palau d'Hostalric”, “llambric”, “fe”
Glossari:
- toia: ram de flors
- llambric: cuc
Joglar, defuig dissorts
Joglar, defuig dissorts
i ves-te'n d'esperó
-deixant atzars i sorts-
a dir al rei d'Aragó,
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.
No guardi el rei records
de l'acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del "sí" li'n faig un "no".
I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
"A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són".
Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.
Joglar, ves-te'n a dir
corrents a n'Hug d'Aveu
i Arnau -el meu cosí-,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu
i ves-te'n d'esperó
-deixant atzars i sorts-
a dir al rei d'Aragó,
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.
No guardi el rei records
de l'acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del "sí" li'n faig un "no".
I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
"A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són".
Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.
Joglar, ves-te'n a dir
corrents a n'Hug d'Aveu
i Arnau -el meu cosí-,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu
Tema: La demanda d'un presoner per ser alliberat.
Recursos retòrics:
Fònics:
- Al·literacio: “r” a tot el poema
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “No guardi el rei records de l'acusació”,”Dels quatre, amb tres mullers he fet llit sense son”
Semàntics:
- Metàfores: “amb tres mullers he fet llit sense son”, “aquest vasall tan seu”
- Imatges: “deixant atzars i sorts”, “presó”, “morts”, “perdó”, “records”. “llit”, “font”, “pont”
Glossari:
- dissorts: desgràcies
- pòtol: Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat
- abeurés: Donar beure abundantment (especialment al bestiar)
- palafrens: A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla
- cangrí: presó
Poemes i cançons (II)
Vicent Andrés Estellés
Tots em tiren pedraetes
Tots em tiren pedraetes,
jo pedraetes no en vull;
si me les tire el meu novio,
vinguen pedres com el puny.
Al meu amor no li falta
cada dia el seu treball;
com és un amor de pobre,
tot el dia el passa al camp.
L’ofici que més m’agrada
és l’ofici de forner;
escombrar i encendre el forn
i deixant la posta al reng
jo pedraetes no en vull;
si me les tire el meu novio,
vinguen pedres com el puny.
Al meu amor no li falta
cada dia el seu treball;
com és un amor de pobre,
tot el dia el passa al camp.
L’ofici que més m’agrada
és l’ofici de forner;
escombrar i encendre el forn
i deixant la posta al reng
Tema: La reflexió d'una xica sobre el seu amor i el seu ofici favorit.
Subtemes:
- La fidelitat de la dona
- La dificultat del treball al camp
- La bellesa de ser forner
Recursos retòrics:
Fònics:
- Al·literació: “r” a l'última estrofa
Semàntics:
- Metàfora: “pedraetes”
- Hipèrbole: “vinguen pedres com el puny”
- Imatges: “pedraetes”, “amor de pobre”, “camp”
Glossari:
- reng: Clos disposat per a tenir-hi un combat
Lloc del poema a Música de poetes
Cançó a Goear
Bolero de l'Alcúdia
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meus mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meus mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
Tema: L'amor de l'autor per la seua parella
Subtemes:
- El ball nocturn de dotze parelles
- Els sentiments d'un enamorat
Recursos retòrics:
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “Queia tota la lluna sobre les sendes”
- Anàfora: “dotze parelles”
Semàntics:
- Metàfora: “Queia tota la lluna”, “rosa fina”, “clavell de sucre”, “ulls d'una aigua profunda”
Poemes i cançons (I)
Agustí Bartra
Torno de l'altra nit, en temps de guerra (1937)
El vent udola baixant dels cims. Duc al pit frescor de tenebres.
No sé quina amenaça o perill em sotja i em fa bategar
el cor i posa ales al meu cos fatigat.
Córrer! Cap a on? No hi ha Nord, ni Sud, ni Est, ni Oest!
Només córrer! Córrer, sense sentir-me ja córrer, entre
una follia d’arbres i estrelles.
Podria aturar-me el record d’un bes o el d’una mà que
un dia va acariciar-me els cabells.
Una veu amiga podria embridar la meva cursa nocturna.
I, tot d’una, la joia!
Esquinçant vels de mort, una alegria vital es batega
dins meu, com un ocell colpit de llum nova.
Brolladors de música s’aixequen de totes els meves passes,
Tot el que ara toqués s’estremiria amb una por esclava,
i ja veig, enllà de l’últim arbre, la Rosa on dormen el
Nord, el Sud, l’Est i l’Oest...
Tema: El por i però també l'esperança que sent un home fugint d'alguna cosa.
Subtemes:
- La desesperació per no trobar el camí correcte
- El record de bons moments en males situacions
- L'esperança arriba amb els records
- Amb l'esperança es troba el camí correcte
Recursos retòrics
Fònics:
- Al·literació de la “r” en tot el poema (per donar sonoritat)
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “Córrer, sense sentir-me ja córrer, entre una follia d’arbres i estrelles”
Semántics:
- Exclamació: “I, tot d’una, la joia!”
- Pregunta retòrica: “Cap a on?”
- Metàfora: “una alegria vital”, “por esclava”
- Comparació: “...es batega dins meu, com un ocell colpit de llum nova”
- Imatges: “vent”, “tenebres”, “cor”, “cos”, “Nord, Sud, Est i Oest”, “follia”, “record”, “bes”, “veu”, “vels de mort”, “ocell”, “brolladors de música”, “por esclava”
Glossari:
- “udola”: Fer udols. Sentir udolar el llop. Per extensió: El vent udolava entre els arbres.
- “follia”: Bogeria. Corranda. Ball rodó fet a la plaça en diades de gresca. Baix obstinat típic del segle xviii sobre el qual s’executaven variacions.
- “embridar”: Posar la brida (a un cavall, a una haveria).
- “esquinçant”: Rompent, fent trossos amb una estirada.
Gall de Vallparadís (1982)
Ningú no sap perquè canta,
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.
Però canta, canta, canta,
fora d’ell i dins de mi,
un conjur d’hora vençuda,
el gall de Vallparadís.
El llebrer de l’alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l’ombra,
el gall de Vallparadís?
Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l’aurora,
gall meu de Vallparadís!
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.
Però canta, canta, canta,
fora d’ell i dins de mi,
un conjur d’hora vençuda,
el gall de Vallparadís.
El llebrer de l’alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l’ombra,
el gall de Vallparadís?
Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l’aurora,
gall meu de Vallparadís!
Tema: La intriga de l'autor pel cant nocturn d'un gall.
Subtemes:
- Perquè un gall canta en plena nit?
- Que vol dir?
- Al gall pareix no importar-li l'hora.
Recursos retòrics:
Gramaticals:
- Paral·lelisme: “gall meu de Vallparadís”
- Reduplicació: “Però canta, canta, canta”
Semàntics:
- Pregunta retòrica: “¿Canta el dia o canta l’ombra, el gall de Vallparadís?”
- Exclamació: “gall meu de Vallparadís!”
- Metàfora: “fonda mitjanit”
- Personificació: “què pregunta o què contesta el gall de Vallparadís.”
- Hipèrbole: “Però canta, canta, canta, fora d’ell i dins de mi”
- Imatges: “mitjanit”, “conjur”, “el llebrer de l'alegria”, “llavis de la brisa”, “aurora”
Glossari:
- llebrer: gos que caça llebres.
- aurora: claror rogent que precedeix la sortida del sol
Cantants
Biel Majoral
És un mallorquí que practica un dels folcs més personals i frescs de ses Illes sempre recarregat d'aquella consciència nacional de que tants en manquen. Força conegut per la seva activitat acadèmica aquest magnífic cantautor és dels pocs que a més ha fet el pas cap a la política activa sota el PSAN i, més tard, Esquerra Republicana de Catalunya. Si bé és cert que es va estrenar l'any 1976 fent la primera col·laboració musical en el disc Cançons de festa de Maria del Mar Bonet; no fou fins el 1997 que grava el seu primer disc Vou-veri-vou per no dormir editat per Blau i DiscMedi basat gairebé en exclusiva en la peculiar veu del cantant.
Francesc Ribera i Toneu, conegut amb el sobrenom de Titot, és un músic berguedà, cantant de Brams i de Mesclat. També ha estat cantant de Dijous Paella i fins a la seva dissolució el 2009, dels Aramateix. Ha col·laborat en altres projectes, com també homenatges i grups de menor importància, i també actua com a Josep Maria Cantimplora. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.
És un mallorquí que practica un dels folcs més personals i frescs de ses Illes sempre recarregat d'aquella consciència nacional de que tants en manquen. Força conegut per la seva activitat acadèmica aquest magnífic cantautor és dels pocs que a més ha fet el pas cap a la política activa sota el PSAN i, més tard, Esquerra Republicana de Catalunya. Si bé és cert que es va estrenar l'any 1976 fent la primera col·laboració musical en el disc Cançons de festa de Maria del Mar Bonet; no fou fins el 1997 que grava el seu primer disc Vou-veri-vou per no dormir editat per Blau i DiscMedi basat gairebé en exclusiva en la peculiar veu del cantant.
Miquel Pujadó
Madrid, 1959 és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.
L'any 1982 es va llicenciar en filologia i va publicar el seu primer disc en vinil, El temps dels fanals en flor, el qual comprèn el seu repertori en directe d'ençà 1979.
Al tall
Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 i encara en actiu, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular. Des de la seua formació en 1975, ha editat 16 discs de llarga durada i alguns singles. Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic. Produeix una immediata connexió amb el públic, bé des de l’opció d’un repertori absolutament festiu que provoca la participació lúdica dels assistents, com des de l’opció d’un repertori tranquil que ofereix l’oportunitat d’escoltar temes més delicats i complexos.
Titot
Francesc Ribera i Toneu, conegut amb el sobrenom de Titot, és un músic berguedà, cantant de Brams i de Mesclat. També ha estat cantant de Dijous Paella i fins a la seva dissolució el 2009, dels Aramateix. Ha col·laborat en altres projectes, com també homenatges i grups de menor importància, i també actua com a Josep Maria Cantimplora. L'any 2003 va treure el disc "Guillem de Berguedà", en el qual hi ha la versió traduïda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi col·laboren artistes d'arreu dels Països Catalans, com Xavi Sarrià(Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thió o Roger Mas, entre molts d'altres.
Poetes
Agustí Bartra
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908-1980). Poeta i prosista. Descendent d'una família camperola, passà part de la seva infància a Sabadell. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Els seus primers llibres són el recull de contes L'oasi perdut (1937) i el llibre de poemes Cant corporal (1938). Participà en la guerra i s'exilià a la primeria de 1939. La seva poesia, inspirada en bona part en la tradició èpica whitmaniana, rep un impuls decisiu de les experiències personals i col·lectives viscudes durant la guerra i l'exili.
Els temes més tractats per Bartra són l'home, la dona i la terra, la vida i la mort, la pàtria i el poble i l'exili i el retorn.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aqueix període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Va ser influenciat per: Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.
Guillem de Berguedà
El que podem conèixer sobre aquest trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions, les quals ens permeten descobrir un personatge violent i tendre, orgullós i humil , enemic implacable i amic incondicional.
Alguns sirventesos ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, però fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Bibliografia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)