Agustí Bartra
Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908-1980). Poeta i prosista. Descendent d'una família camperola, passà part de la seva infància a Sabadell. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a "Amic" i "Meridià". Els seus primers llibres són el recull de contes L'oasi perdut (1937) i el llibre de poemes Cant corporal (1938). Participà en la guerra i s'exilià a la primeria de 1939. La seva poesia, inspirada en bona part en la tradició èpica whitmaniana, rep un impuls decisiu de les experiències personals i col·lectives viscudes durant la guerra i l'exili.
Els temes més tractats per Bartra són l'home, la dona i la terra, la vida i la mort, la pàtria i el poble i l'exili i el retorn.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aqueix període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Va ser influenciat per: Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.
Guillem de Berguedà
El que podem conèixer sobre aquest trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions, les quals ens permeten descobrir un personatge violent i tendre, orgullós i humil , enemic implacable i amic incondicional.
Alguns sirventesos ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, però fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho així, d'acord amb l'amor, sí que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi.
Bibliografia
