Agustí Bartra
Torno de l'altra nit, en temps de guerra (1937)
El vent udola baixant dels cims. Duc al pit frescor de tenebres.
No sé quina amenaça o perill em sotja i em fa bategar
el cor i posa ales al meu cos fatigat.
Córrer! Cap a on? No hi ha Nord, ni Sud, ni Est, ni Oest!
Només córrer! Córrer, sense sentir-me ja córrer, entre
una follia d’arbres i estrelles.
Podria aturar-me el record d’un bes o el d’una mà que
un dia va acariciar-me els cabells.
Una veu amiga podria embridar la meva cursa nocturna.
I, tot d’una, la joia!
Esquinçant vels de mort, una alegria vital es batega
dins meu, com un ocell colpit de llum nova.
Brolladors de música s’aixequen de totes els meves passes,
Tot el que ara toqués s’estremiria amb una por esclava,
i ja veig, enllà de l’últim arbre, la Rosa on dormen el
Nord, el Sud, l’Est i l’Oest...
Tema: El por i però també l'esperança que sent un home fugint d'alguna cosa.
Subtemes:
- La desesperació per no trobar el camí correcte
- El record de bons moments en males situacions
- L'esperança arriba amb els records
- Amb l'esperança es troba el camí correcte
Recursos retòrics
Fònics:
- Al·literació de la “r” en tot el poema (per donar sonoritat)
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “Córrer, sense sentir-me ja córrer, entre una follia d’arbres i estrelles”
Semántics:
- Exclamació: “I, tot d’una, la joia!”
- Pregunta retòrica: “Cap a on?”
- Metàfora: “una alegria vital”, “por esclava”
- Comparació: “...es batega dins meu, com un ocell colpit de llum nova”
- Imatges: “vent”, “tenebres”, “cor”, “cos”, “Nord, Sud, Est i Oest”, “follia”, “record”, “bes”, “veu”, “vels de mort”, “ocell”, “brolladors de música”, “por esclava”
Glossari:
- “udola”: Fer udols. Sentir udolar el llop. Per extensió: El vent udolava entre els arbres.
- “follia”: Bogeria. Corranda. Ball rodó fet a la plaça en diades de gresca. Baix obstinat típic del segle xviii sobre el qual s’executaven variacions.
- “embridar”: Posar la brida (a un cavall, a una haveria).
- “esquinçant”: Rompent, fent trossos amb una estirada.
Gall de Vallparadís (1982)
Ningú no sap perquè canta,
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.
Però canta, canta, canta,
fora d’ell i dins de mi,
un conjur d’hora vençuda,
el gall de Vallparadís.
El llebrer de l’alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l’ombra,
el gall de Vallparadís?
Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l’aurora,
gall meu de Vallparadís!
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.
Però canta, canta, canta,
fora d’ell i dins de mi,
un conjur d’hora vençuda,
el gall de Vallparadís.
El llebrer de l’alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l’ombra,
el gall de Vallparadís?
Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l’aurora,
gall meu de Vallparadís!
Tema: La intriga de l'autor pel cant nocturn d'un gall.
Subtemes:
- Perquè un gall canta en plena nit?
- Que vol dir?
- Al gall pareix no importar-li l'hora.
Recursos retòrics:
Gramaticals:
- Paral·lelisme: “gall meu de Vallparadís”
- Reduplicació: “Però canta, canta, canta”
Semàntics:
- Pregunta retòrica: “¿Canta el dia o canta l’ombra, el gall de Vallparadís?”
- Exclamació: “gall meu de Vallparadís!”
- Metàfora: “fonda mitjanit”
- Personificació: “què pregunta o què contesta el gall de Vallparadís.”
- Hipèrbole: “Però canta, canta, canta, fora d’ell i dins de mi”
- Imatges: “mitjanit”, “conjur”, “el llebrer de l'alegria”, “llavis de la brisa”, “aurora”
Glossari:
- llebrer: gos que caça llebres.
- aurora: claror rogent que precedeix la sortida del sol
