Guillem de Berguedà
Tinc cançó començada
Tinc cançó començada
que lluny serà cantada
amb un so vell i antic
que féu Ot de Montcada
abans que fes alçada
el campanar de Vic.
I així l'he concebuda,
amb el testabanyuda,
Mon Sogre, en guerra estic,
i lluny serà sabuda,
car no temo crescuda
de cap meu enemic.
No em doni Déu Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans no tinc la joia:
tallar collons i toia
al bisbe miseric.
Bèstia seré de ròssec
si l'anell i la crossa,
ja que és mon enemic,
no li prenc com la llossa,
que tants conys enterrossa
amb un pam de llambric.
La nostra fe pertorba
el bisbe nas-de-corba
amb son malvat predic.
Segons Guerau de Jorba
quan a Bernarda encorba
l'esqueixa a cops de pic.
que lluny serà cantada
amb un so vell i antic
que féu Ot de Montcada
abans que fes alçada
el campanar de Vic.
I així l'he concebuda,
amb el testabanyuda,
Mon Sogre, en guerra estic,
i lluny serà sabuda,
car no temo crescuda
de cap meu enemic.
No em doni Déu Espoia,
ni el fort castell d'Anoia,
ni el palau d'Hostalric,
si abans no tinc la joia:
tallar collons i toia
al bisbe miseric.
Bèstia seré de ròssec
si l'anell i la crossa,
ja que és mon enemic,
no li prenc com la llossa,
que tants conys enterrossa
amb un pam de llambric.
La nostra fe pertorba
el bisbe nas-de-corba
amb son malvat predic.
Segons Guerau de Jorba
quan a Bernarda encorba
l'esqueixa a cops de pic.
No és morta perquè el metge
li va cosir l'escletxa
del cul fins al melic;
al cos li féu tal petja
que per poc treu el fetge:
m'hi hagués cabut l'abric.
li va cosir l'escletxa
del cul fins al melic;
al cos li féu tal petja
que per poc treu el fetge:
m'hi hagués cabut l'abric.
Tema: L'odi del parlant cap al un bisbe
Subtemes:
- La venjança com a 'únic objectiu
- La corrupció de l'església
Recursos retòrics:
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “Tinc cançó començada” i en tot el text
Semàntics:
- Metàfores: “abans que fes alçada el campanar de Vic”, “la joia”, “Bèstia seré”,”el bisbe nas-de-corba”
- Imatges: “enemic”,”Ot de Montcada”, “Espoia”, “castell d'Anoia”, “palau d'Hostalric”, “llambric”, “fe”
Glossari:
- toia: ram de flors
- llambric: cuc
Joglar, defuig dissorts
Joglar, defuig dissorts
i ves-te'n d'esperó
-deixant atzars i sorts-
a dir al rei d'Aragó,
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.
No guardi el rei records
de l'acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del "sí" li'n faig un "no".
I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
"A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són".
Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.
Joglar, ves-te'n a dir
corrents a n'Hug d'Aveu
i Arnau -el meu cosí-,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu
i ves-te'n d'esperó
-deixant atzars i sorts-
a dir al rei d'Aragó,
que em tregui de presó;
que, quan seré entre els morts,
ja no em caldrà el perdó.
No guardi el rei records
de l'acusació;
que em deixi anar i llavors,
si algú em diu malfactor,
a tot acusador
des de Tortosa als nords,
del "sí" li'n faig un "no".
I no excloc Mon Marquès,
Guillem de Claramont,
Mon Sogre, que fa tres,
ni el pòtol Folc Ramon,
a tots plegats responc:
"A vós, Rei, no he fet res,
prô ells rai cornuts ho són".
Dels quatre, amb tres mullers
he fet llit sense son,
deixant-me que abeurés
el cavall dins la font
i que per sota el pont
dos palafrens passés
que estimo més que el món.
Joglar, ves-te'n a dir
corrents a n'Hug d'Aveu
i Arnau -el meu cosí-,
també en Bàscol Romeu,
que al rei preguin per Déu
tregui de la cangrí
aquest vassall tan seu
Tema: La demanda d'un presoner per ser alliberat.
Recursos retòrics:
Fònics:
- Al·literacio: “r” a tot el poema
Gramaticals:
- Hipèrbaton: “No guardi el rei records de l'acusació”,”Dels quatre, amb tres mullers he fet llit sense son”
Semàntics:
- Metàfores: “amb tres mullers he fet llit sense son”, “aquest vasall tan seu”
- Imatges: “deixant atzars i sorts”, “presó”, “morts”, “perdó”, “records”. “llit”, “font”, “pont”
Glossari:
- dissorts: desgràcies
- pòtol: Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat
- abeurés: Donar beure abundantment (especialment al bestiar)
- palafrens: A l’edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla
- cangrí: presó
